Hola, sóc la Mariajosep Rúbies. Em presento com una persona que busca expressar-se  en diferents medis. El meu principal ha estat el cant: I m’arrecero sota un arbre il·lustrant-lo amb nius d’ocells menuts que piulen atesos pels seus pares que ja canten. Em poso davant del seu tronc perquè la metamorfosi de Dafne és un símbol que tinc molt endins, De fet, m’agrada molt trobar els arbres que de petita em van acompanyar, alguns ja no hi són i per sort en nasqueren plançons que també han crescut donant vida.

Una gata Lila se m’arronsa als peus, m’escalfa el present perquè mira endavant, i la gata Rosa mira cap enrere rodejada d’insectes que brunzeixen suaument els seu petit voltant_ És la remor dels records_ que a vegades queden impresos en un pentagrama al terra amb algunes notes.

M’agrada agafar el pinzell i plasmar el somni de qualsevol papallona al final de la seua metamorfosi. Tot és un cicle que està escrit en les estrelles, la il·lusió d’un misteri que des de temps molt antics ens diu d’on venim.

Mariajosep Rúbies

Bibliografia complementària:

¨¨Les metamorfosis´¨ d’Ovidi. Trad, Josep Maria Parramón. Quaderns Crema, 1996