Una gata Lila se m’arronsa als peus, m’escalfa el present perquè mira endavant, i la gata Rosa mira cap enrere rodejada d’insectes que brunzeixen suaument els seu petit voltant_ És la remor dels records_ que a vegades queden impresos en un pentagrama al terra amb algunes notes.
M’agrada agafar el pinzell i plasmar el somni de qualsevol papallona al final de la seua metamorfosi. Tot és un cicle que està escrit en les estrelles, la il·lusió d’un misteri que des de temps molt antics ens diu d’on venim.
Mariajosep Rúbies
Bibliografia complementària:
¨¨Les metamorfosis´¨ d’Ovidi. Trad, Josep Maria Parramón. Quaderns Crema, 1996